David's blog

Es una novel.la divertida de llegir. S'explica la vida i les peripècies d'un home que arriba als 100 anys i que el dia del seu 100è aniversari decideix escapar-se del geriàtric on està tancat. Hi han continus "flash-backs" que ens expliquen diferents etapes de la seva vida i ens ajuden a entendre i conèixer més profundament aquest simpàtic personatge. Tota la història està plena de situacions surrealistes i excèntriques que la fan molt divertida. Una bona elecció per les vacances.

Es tracta d'una novela histórica que descriu la batalla naval que els espanyols van anomenar "la del 21" i els anglesos Combat de Trafalgar donat que va passar al cap que rep aquest nom. Trafalgar va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805 i va ser un dels enfrontaments navals més desafortunats i desastrosos del segle XIX per Espanya, on l'escuadra hispano-francesa va ser derrotada per la inglesa. Els fets son descrits per un personatge de ficció anomenat Gabriel de Araceli, un noi Gadità de catorze anys. Al seu relat apareixen tant personatges reals de importancia històrica com de ficticis. Tots junts descriuen molt bé la societat de l'època.

Per curiositat vaig començar a veure una mica de la sèrie de televisió i de seguida em vaig enganxar. Només volia veure si la historia m'enganxaria i si valdria la pena llegir el llibre. No calia. Vaig acabar la primera temporada i abans de que sortís la segona, vaig començar a llegir el primer volum, el que pertanyia a la primera temporada. Ja sé que sempre es recomana llegir el llibre abans de veure la película. Per varis motius: per imaginar-te els personatges segons allò que surt en la novel.la i no per la feina dels actors a la televisió, per compendre les motivacions de cada personatge, per conèixer els sentiments que els mouen, per aprofundir en el caràcter de cadascú, etc... Feia temps que no llegia literatura fantàstica. De fet, no recordo res d'aquest gènere des de que vaig llegir el tercer o quart volum de Harry Potter. La estrena de la serie de televisió a internet, junt amb la recomanació d'un conegut i el boom mediàtic del moment, m'ha tornat a apropar a a...

Un altre d'autoajuda després del de Kilian Jornet? Doncs si. Aquesta vegada m'ha caigut a les mans gràcies a un amic de la feina. El llibre és un recull d'experiencies d'aquest esportista d'ultamaratons, d'aquest Ultraman, de com veu la vida i de la seva búsca personal per conèixer el límit del cos humà. Josef Ajram es una persona ambiciosa, optimista i molt perseverant. Tot un exemple de superació personal.

Més que una biografía, aquest llibre recull les sensacions, pensaments i experiències d'un boig i amant de l'esport. Kilian Jornet és l'actual campió de skyrunning, una de les proves físiques més dures del planeta. Ha pujat i ha baixat el Kilimanjaro més ràpidament que cap altra persona al món. Ha fulminat tots els rècords mundials en cada repte que s'ha proposat: l'Ultra Trail del Mont Blanc, la Transpirenaica, la volta al llac Tahoe... Correr o morir és el diari d'un guanyador, una filosofía de vida, una lliçó exemplar per a tots nosaltres.

Última entrega coneguda de la famosa trilogia de novela negra. El desenllaç de tot l'afer Zalachenko, la trama de "la Secció" dintre de la Säpo, la defensa de Millenium i la lluita per treure a la llum diferents passatges obscurs d'activitats delictives dintre dels organismes del estat suec. No estic gaire acostumat a la novela negra, però per un neòfit en el tema com jo, aquesta novel.la està molt bé. Si no fos pel que pesa, ja l'hauria acabat fa temps.

Tracta d'una història ambientada a finals de la baixa edat mitjana, en un període que comprèn les guerres anglo-fanceses, la peste, la crisi de la societat feudal i l'aparició de noves formes d'organització política i social. L'autor descriu amb molta cura forma de vida, els costums de la gent d'aquella època així com les construccions i els processos de construcció. No en va, un dels protagonistes és un constructor i durant tot el llibre es fa servir molt vocabulari relacionat amb el tema. Interessant. Molt recomanable per enamorats de la història.

Per acabar la temporada abans de les vacances es feia obligatori una sortida especial. Alguna més llarga que les que fem normalment. El "Cabra Loca" va estar analitzant vaires opcions, mirant i remirant i va proposar quatre. Entre elles la que vem fer es el recorregut anomentat Taradell - Font dels Llops - Viladrau - Taradell. El track és "durillo" per fer-ho tot seguit. Ens va sortir 47,8Km amb un desnivell acomulat de 1300 metres que vem fer en 5h 45 min. S'ha de dir que també vem estar parats 1h i mitja.Aquestes dades son orientatives ja que al Endomondo i la IBPIndex em surt un desnivell acomulat encara més gran. Vaig punxar un altre cop, però aquesta vegada no va ser un clau, sino una punxa d'un esbarzer amb la forma d'una dent de tauró. Vem far algunes parades per hidratar-nos i carregar carbohidrats i fins i tot per consultar la posició a un grup d'excursionistes o donar indicacions a un cicloturista que anava perdut. Aix...

Torne'm-hi. Un altre any putejant als nedadors. Se que no servirà de gaire, però "Perdoneu! Algú ho havia de fer!". Queixa: "És una llàstima que aquest any es repeteixi l'error garrafal de l'any passat. Segueixo sense entendre perquè no es mantenen els carrers en sentit longitudinal aprofitant els 50 metres de piscina. Recordo que altres anys s'havia fet així i era un plaer per a la gent que neda. L'any passat ja vaig parlar amb altres socis nedador i pensaven com jo. Tenint una piscina de mides olímpiques i només tenir dos carrers en dispossició d'amplada (que no arriben ni als 22 metres), és no aprofitar el que tenim. Per posar un exemple, és com jugar a tenis sobre una taula de ping-pong. Per altre banda, al tancar la piscina de dintre durant tot l'agost, pel motiu que sigui, no ens queda altre opció que anar a la de fora, si o si. Decepcionant."

Després de llegir el llibre em quedo amb la primera impressió que vaig tenir al sentir a parlar d'ell. Una biografía que vol ser una mica independent però tot i així es deixa emportar pel famós "camp de distorsió de la realitat" de Jobs. La primera intenció de Isaacson era bona, però es va acostar massa a l'ull de l'huracà: Jobs. Està clar que Jobs va ser un geni del màrqueting, una persona obsessiva pels detalls i també que els seus productes eren molt "guays", però si mirem a la persona i la despullem de la seva pseudo-religió "Appleliana" veurem que no tenia res. Egocentric, paranoic, carent de tota empatía, molt maleducat, etc... un autèntic "gilipolles".

Tal com posa al meu perfil d'Endomondo el dissabte vem fer una volta pel Vallès tres colegues i jo. El recorregut van sortir uns 51.96 km en 5h:27m:38s però vem estar força temps parats per culpa de certes incidències. 4 persones, 3 punxades. Mai m'havia imaginat que es pogués donar el cas. A partir d'ara sortiré amb 2 recameres de recanvi. "Segons diu la tradició popular, una truja de la propera masia de Can Castellet, pasturant per aquest indret i estant prenyada, va caure dins d'aquest avenç i dues setmanes després, va apareixer prop de Castellar del Vallès sana i estalvia i amb vuit garrins molt macos."   La primera punxada, la del Miguel. Tècnicament van ser dos, perquè la recambra va resultar que també estava punxada.   Segona punxada, la meva. Un ferro de 10 cm! "Això estar molt dur! Segur que s'ha d'inflar més?" "ATENCIÓ! Compte amb el gos!"   Tercera punxada, el Miguel A...

Un dia perfecte: ni massa sol, ni pluja, bona companyia, dosis de conya i endorfines :-) Perfecte!

por José Luis Sanpedro 11.05.12   José Luis Sampedro Sáez (Barcelona, 1 de febrero de 1917) escritor, humanista y economista español que aboga por una economía «más humana, más solidaria, capaz de contribuir a desarrollar la dignidad de los pueblos». En 2010 el Consejo de Ministros le otorgó la Orden de las Artes y las Letras de España por «su sobresaliente trayectoria literaria y por su pensamiento comprometido con los problemas de su tiempo». En 2011 recibió el Premio Nacional de las Letras Españolas. Querido señor Presidente: es usted un hijo de puta. Usted y sus ministros. Se lo digo así, de entrada, porque sé que nunca va a leerme, como nunca lee usted libros, ni nada más que periódicos deportivos como usted mismo ha confirmado, jactándose, como buen español de ser un ignorante. No se engañe, por eso lo han votado tanta gente. Perdonen los demás el exabrupto, pero es que está demostrado que somos lo que nuestros padres nos han educado, y si usted y sus ministros son com...

Accidentada i llarga, però impressionant en paisatges. Recomanable 100%. Impressionant! L'ortiga que ataca a traició Al primer avituallament

Massa gent, però un paissatge i un recorregut molt macos. No hem volgut fer la curta de 20Km que ens semblava massa curta i al final ens ha faltat temps per fer la llarga de 40Km. total 32.5Km en 4 hores i mitja. Una pedalada durilla...

              Un èxit! A veure que diuen a la tele...