David's blog

Per acabar la temporada abans de les vacances es feia obligatori una sortida especial. Alguna més llarga que les que fem normalment. El "Cabra Loca" va estar analitzant vaires opcions, mirant i remirant i va proposar quatre. Entre elles la que vem fer es el recorregut anomentat Taradell - Font dels Llops - Viladrau - Taradell. El track és "durillo" per fer-ho tot seguit. Ens va sortir 47,8Km amb un desnivell acomulat de 1300 metres que vem fer en 5h 45 min. S'ha de dir que també vem estar parats 1h i mitja.Aquestes dades son orientatives ja que al Endomondo i la IBPIndex em surt un desnivell acomulat encara més gran. Vaig punxar un altre cop, però aquesta vegada no va ser un clau, sino una punxa d'un esbarzer amb la forma d'una dent de tauró. Vem far algunes parades per hidratar-nos i carregar carbohidrats i fins i tot per consultar la posició a un grup d'excursionistes o donar indicacions a un cicloturista que anava perdut. Aix...

Torne'm-hi. Un altre any putejant als nedadors. Se que no servirà de gaire, però "Perdoneu! Algú ho havia de fer!". Queixa: "És una llàstima que aquest any es repeteixi l'error garrafal de l'any passat. Segueixo sense entendre perquè no es mantenen els carrers en sentit longitudinal aprofitant els 50 metres de piscina. Recordo que altres anys s'havia fet així i era un plaer per a la gent que neda. L'any passat ja vaig parlar amb altres socis nedador i pensaven com jo. Tenint una piscina de mides olímpiques i només tenir dos carrers en dispossició d'amplada (que no arriben ni als 22 metres), és no aprofitar el que tenim. Per posar un exemple, és com jugar a tenis sobre una taula de ping-pong. Per altre banda, al tancar la piscina de dintre durant tot l'agost, pel motiu que sigui, no ens queda altre opció que anar a la de fora, si o si. Decepcionant."

Després de llegir el llibre em quedo amb la primera impressió que vaig tenir al sentir a parlar d'ell. Una biografía que vol ser una mica independent però tot i així es deixa emportar pel famós "camp de distorsió de la realitat" de Jobs. La primera intenció de Isaacson era bona, però es va acostar massa a l'ull de l'huracà: Jobs. Està clar que Jobs va ser un geni del màrqueting, una persona obsessiva pels detalls i també que els seus productes eren molt "guays", però si mirem a la persona i la despullem de la seva pseudo-religió "Appleliana" veurem que no tenia res. Egocentric, paranoic, carent de tota empatía, molt maleducat, etc... un autèntic "gilipolles".